Roca, que era un home influent, va aconseguir que el govern espanyol declarés el projecte de Biada d'utilitat pública. Això significava que el govern estava disposat a expropiar terrenys privats si era necessari per a construir la línia ferroviària. La construcció de la línia ferroviària va ser un procés lent i difícil. Biada va haver de superar nombrosos obstacles, com l'oposició d'alguns propietaris de terrenys que no volien vendre les seves terres.
El pla inicial era construir l'estació de Barcelona en uns terrenys situats fora de la muralla, a l'inici del passeig de Don Carlos (ara Via Icària). L'estació estaria entre el passeig Nacional (actualment Joan de Borbó) i la plaça de toros el Torín (a la Barceloneta) Finalment, el 28 d'octubre de 1848 es va inaugurar la línia entre Barcelona i Mataró. Va ser un dia històric, i Biada es va convertir en un heroi nacional.
El ferrocarril de Barcelona a Mataró va ser un èxit rotund, i amb el temps, la xarxa ferroviària es va expandir per tota la península, revolucionant el transport i l'economia catalana i espanyola, i va possibilitar un gran salt de progrés mai vist.
Miquel Biada va ser un emprenedor de vitalitat admirable que, paral·lelament al projecte del ferrocarril, va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró. Desgraciadament, l'empresari va emmalaltir i va morir el 2 d'abril de 1848 sense veure finalitzada la seva gran obra ferroviària.
